Guillamino transita per la vessant humana de la música electrònica. Els seus treballs es construeixen sobre beats escrits a mà, barrejats de forma única amb dub, hip hop, minimal i house, amanits amb espècies que ens arriben de cada racó del planeta i cantats amb una veu i un cor d'autèntic soulman.
Encara que la major part de la seva carrera s'ha desenvolupat a Espanya, l’any 2007 Guillamino va editar per al mercat internacional el seu recopilatori “Atzavara”, editat pel segell Third Ear. Això li va brindar l'oportunitat de tocar fora de les nostres fronteres, no només a Europa si no també a Japó. Aquest llançament va ser conseqüència que djs de referència com John Peel i Gilles Peterson el duguessin als seus programes de la BBC-Radio 1 després de descobrir-li al Sònar. El propi Gilles va escriure una entusiasta ressenya per a la edició japonesa d’“Atzavara”. En aquests moments es troba donant a conèixer el seu darrer àlbum en solitari, “Les minves de gener”, editat a Espanya el passat mes de juny i presentat en la edició d’enguany del festival Primavera Sound de Barcelona. Les mescles d'aquest treball han anat a càrrec de Dive Diboso (7 Notas 7 Colores); desborden d'amor tant per la electrònica com per la música negra, i evoquen paisatges tan llunyans com Birmània o Nova York.
Abans d'editar “Les minves de gener”, Guillamino va dedicar gairebé dos anys a projectes paral·lels que mostren la seva solvència com a compositor d'ampli espectre musical. Va barrejar electrònica amb la tradicional sardana a “Música de ball”, va desenvolupar una estranya aproximació entre hip hop i poesia a “En/doll” i va compondre al costat del cantautor xilè Manuel García una reflexió sobre l'exili i la memòria a “eXile”. També ha trobat temps per a escriure bandes sonores. Per tot això, avui dia Guillamino és sens dubte un dels músics més sorprenents de l'escena barcelonina.
